Arxiu mensual: febrer de 2008

Un altre divendres al vespre. Sensació de cansament i aïllament. És a dir, la sensació d'aïllament s'accentua. Ahir va ser un dia emotiu. Dos germans amics dels meus pares, i amics meus, acomiadaven el seu pare d'aquest món. Deia l'Albert … Continua llegint →

Amb tu parets de paper pintades d'acer. Amb tu, por a bufar. (sense tu, també).   [@more@] Tweet

A Horta hi viu una formigueta. Algú que ha fet i fa, n'estic segur, un treball constant, en tot. Algú que per diversos motius no respon, i sembla que m'hagi esborrat de la seva vida per prescripció mèdica (com si … Continua llegint →

Una del "Let it be". M'encanta, la música, la lletra, la tendresa que desprèn… Youtube: http://es.youtube.com/watch?v=9HcqW-TDLMk Two of us riding nowhere spending someone's hard earned pay You and me Sunday driving Not arriving on our way back home We're on … Continua llegint →

Enlloc. Per això ens sentim tan impotents quan ens sentim enrabiats contra el món, perquè tot sembla anar malament, perquè posem de la nostra part i no rutlla. I no podem recuperar la capacitat de sentir afecte, donar-lo, rebre'l…El reprimim … Continua llegint →

  NO NEED TO ARGUE – THE CRANBERRIES (1994)  There’s no need to argue anymoreI gave all I couldBut it left me so soreAnd the thing that makes me madIs the one thing that I had I knew, I knew, … Continua llegint →

Shhh. O millor, xxxst. Una xeix com Aleix i com Xitus. Els dies passen i ja no espero res de tu. No vull més silencis. M'entristeixen. Vull diàleg, alegria, vida, projectes, il·lusió… Sempre ho he volgut.   Aleixet meu com … Continua llegint →

Agraeixo els últims comentaris rebuts. Però em sorprèn que als vostres ulls siguin negatius, o quan em parleu em digueu que no em veieu bé a partir del bloc. Per què no? Bé, és veritat que no estic en ple … Continua llegint →