Arxiu mensual: desembre de 2007

Quina hora és? 13:43 -Nom i Cognoms: Aleix -Aniversari: 11 M -Signe del Zodíac: Peixos -Piercing: cap -Estàs enamorat?  No. -T'agrades interiorment?  Estic en procés. -Has estimat fins al punt de plorar per algú? Sí. -Has tingut un accident de … Continua llegint →

Una de cal y otra de arena No entiendo de que vas Hay veces que me comes, de tanto quererme Otras veces nunca estas y por mucho que te busque No sé donde te escondes No piensas igual Todo te … Continua llegint →

El quiosquer de l'estació de Sant Andreu Arenal i jo ens coneixem de compra- venta des que des del gener d'aquest any li compro EL PUNT freqüentment. A vegades als matins em veu i jo el veig però vaig amb presses … Continua llegint →

Finalment i per la més remota casualitat he trobat, mentre escrivia i escoltava música (Bach i Vivaldi), ha sonat la peça que em duu records d'una època molt especial. Era una de les peces de Bach favorita de Pau Casals. … Continua llegint →

El passat dimecres va disputar-se el partit de la lliga de campions Barça-Stuttgart i va recordar-me el comic "Eric Castel et les pablitos" que llegia quan era petit en francès amb l'ajuda de mon pare. En aquesta història, el Barça … Continua llegint →

Hi ha vegades en que miro el rostre dels ossets de peluix i em pregunto com quan creixem a la vida som capaços de generar i sentir tant d'odi, mala llet, rencor, angoixa, desesperança, cinisme, malestar… [@more@] Tweet

Sembla mentida com ja ha passat un any. El 7 de desembre de 2006 iniciava aquest bloc per a fer alguna cosa…Alguna cosa que em permetés mantenir-me actiu i no enfonsar-me en la situació que em tocava viure. Un espai … Continua llegint →

Un dels moments més àlgids, lliures i feliços de la meva vida. Ens hi tirem rodolant? Ningú ens controla Sóm dins un quadre de la Mary Poppins.   Un dels vespres més bonics de la meva vida. En un parc … Continua llegint →

Avui al matí he anat a visitar una excompanya de Ripollet que treballa actualment a una exescola on jo vaig treballar el curs passat, així que he aprofitat. Quan tornes a un lloc mai saps com et rebran. En principi … Continua llegint →

Un títol bastant freqüent. Coses. Per no titular-lo altre cop "dolor" o "desconcert" o "ràbia" o "no entenc res" o "bloqueig" o "aquesta no era la intenció" o "per què" o "ni una sola paraula" o "adéu i apanya't" o … Continua llegint →