Arxiu mensual: octubre de 2007

SENSACIÓ PERMANENT  No falla. Deixeu uns dies uns auriculars ben posats, i veureu com al cap d'un temps els aneu a recollir i us els trobeu ben entortolligats. És possible que us cabregeu perquè és un merder desentortolligar-los. No només … Continua llegint →

Avui he vist on m'he posat. En un infern. Recentment vaig canviar-me de zona, de serveis territorials, i vaig passar-me del Vallès occidental a Barcelona comarques, perquè vaig veure per la web que estaven cridant per damunt del meu número. … Continua llegint →

17:55 de la tarda, estació de tren de Castelló. Em disposo a acomiadar-me d'Anna i Fermí que m'han acollit a casa seva durant el cap de setmana. Anem una mica justos de temps i per megafonia s'anuncia "tren direcció Tarragona … Continua llegint →

No sé com començar però sí que sé el que vull dir.[@more@] D'alguna forma he dit prou. He entès que la ràbia i la frustració acumulada durant tants anys encara avui en dia em feia sentir malament. He vist com … Continua llegint →

Quanta paciència que s'ha de tenir amb blocat. Ho havia de dir. Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrr quina ràbia cada dia funciona més malament això però aquí em mantinc, fidel, de moment. Ahir el conillet B va telefonar la conilleta A. El conillet B … Continua llegint →

Gràcies a en NiNeL per la inspiració involuntària. Hi havia una vegada dos conillets, diguem-los A i B. Els dos animalets van conèixer-se de ben jovenets un dia rondant pel bosc, entremig de molts altres conillets. Però ells sentien alguna … Continua llegint →

Ho acabo de sentir a la ràdio, al programa del Gaspar Hernández (l'ofici de viure) a Catalunya ràdio. No és precisament el meu estat d'ara, l'alegria. No sé si tampoc ho és la tristesa. Parlen de que no són els … Continua llegint →

Aquests darrers dies s'ha disputat el campionat del món de pilota basca a Barcelona, al pavelló de la Vall d'Hebrón. Quan tenia 14 anys vaig interessar-me per aquest esport, i sempre hi he mantingut una atracció. Així doncs, el dijous … Continua llegint →

Divendres al vespre vaig obrir el calaix de tarda boirosa, un calaix que conté tanta força del passat dins, tants moments viscuts, que la sensació en obrir-lo deu ser semblant a quan s'obre l'arca de l'aliança a la pel·lícula Indiana … Continua llegint →

Sóc ben rar. Sóc una mica seriós, i rígid. És la meva tendència natural, què hi farem. Això no vol dir que amb molta confiança pugui deixar anar la meva part més divertida d'una forma més relaxada. Normalment expresso l'humor … Continua llegint →